Amb ulls de nena


la-ladrona-de-librosHe vist la pel·lícula “La lladre de llibres” basada en la novel·la homònima de l’autor australià d’origen alemany, Markus Zusak, i m’ha deixat encisada. És una bella història emmarcada en la duresa de l’Alemanya nazi just quan esclata la guerra, on els ulls expressius d’una nena d’uns 12 anys ens mostren que, tot i les desgràcies i carències pròpies de l’època, es pot ser feliç.

El pare ha abandonat la família, el germà mor al viatge en tren que fan quan la porten en adopció perquè la seva mare no la pot mantenir, i la mare de la família adoptiva és una bruixa. Això només és el principi de la història. A partir d’aquí l’espectador es va enamorant de la Liesel, aquesta nena de cabells rossos que plora d’amagat i no parla si no és estrictament necessari. La calidesa del seu pare adoptiu, sempre acompanyat d’un acordió, i l’alegria del seu veí, un nen de 12 anys que li fa de Cicerone, ajuden la Liesl a acceptar la nova família i el nou entorn on li ha tocat viure. Gràcies a això, poc a poc és capaç de continuar sent una nena, que juga, somnia i es diverteix com li pertoca a una criatura de la seva edat.

Però hi ha una cosa que l’apassiona per damunt de tot, la lectura. Aprèn a llegir gràcies a les lliçons que li fa d’amagat el seu nou pare. La seva primera lectura és el Manual de l’Enterramorts que troba al costat de la sepultura del seu germà, però tot i així la Liesel queda fascinada pel poder de les paraules i, a partir d’aquest moment, es deixa portar fins al nou món que els llibres li poden oferir. Fa els impossibles per aconseguir un llibre, fins i tot posa en perill la pròpia vida, però no vol deixar perdre l’oportunitat d’aconseguir una nova lectura, sigui la que sigui.

No explico més l’argument per qui vulgui veure la pel·lícula. Penso que és molt recomanable, una història narrada amb una poesia extraordinària i amb un punt de vista diferent d’una època que ja hem vist a un gran nombre de films. La visió de la Liesel i del seu entorn m’ha fet reflexionar, també, sobre el nostre propi entorn, amb tanta abundància material però tantes carències afectives. Quants nens, ara, poden dir que s’estimen un llibre com la seva pròpia vida? Quin objecte salvaríem, ara, si anéssim a un refugi antiaeri? Un llibre? Un acordió? Una pilota? Aquests són els més valuosos per als personatges de la pel·lícula, perquè en el fons el que més els importa és sobreviure i compartir el poc que tenen. No dic que aquella època fos millor perquè seria una aberració, però potser sí que hauríem de plantejar-nos seriosament el valor que donem a les coses, i les veritables necessitats que tenim, no les que ens fan creure que tenim.

Ara vull llegir-me el llibre perquè estic segura que m’atraparà igual que ho ha fet la pel·lícula, em deixaré emportar, com la Liesel, per aquest món de duresa i d’esperança on ella ha viscut i que ens ha mostrat, dolçament, amb els seus grans ulls.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

  • Escriu el teu mail i clica aquí per seguir aquest blog i rebre notificacions per mail de noves entrades.

    Join 78 other followers

%d bloggers like this: