Memòria d’uns ulls pintats


Acabo de llegir la primera novel·la de Lluís Llach i és, sens dubte, una lectura que no deixa indiferent. Ja no és només la dramàtica història que narra, sinó també la poesia amb què expressa els sentiments més profunds. Com a admiradora incondicional de la carrera musical de Llach ja podia esperar-me una prosa plena de poesia, però tot i així m’ha sorprès i emocionat fins a tal punt que m’agradaria rellegir-la per subratllar-ne algunes frases especialment belles.

No explicaré l’argument per qui se la vulgui llegir, només dir que són les memòries d’un ancià que va néixer el 1920 a la Barceloneta, que va viure una infantesa i primera joventut molt feliç envoltat de la seva família i dels seus amics, i a qui va arribar l’amor poc abans que la guerra estronqués la seva vida i la dels seus estimats. Aquest amor serà el fil conductor de tota la novel·la. El minuciós detall amb què Llach descriu l’ambient de la Barceloneta és admirable, així com la complicitat que aconsegueix que el lector tingui amb els personatges que va coneixent a mesura que avança per les pàgines. Arriba un moment en què te’ls fas teus, són com de la família, i les seves alegries i el seu patiment també són teus.

Mentre llegia el llibre no deixava de pensar en la meva àvia, la iaia Rosa, que va néixer cinc anys abans que el protagonista de la novel·la. Segur que li hauria agradat saber que Llach ha posat sobre paper moltes de les vivències i dels sentiments que va tenir ella quan va arribar la guerra. Recordo que la iaia em deia que els anys més feliços de la seva vida van ser els de la segona República, i que la guerra va acabar amb tota il·lusió i esperança. Res no va ser igual mai més. Ras i curt.  Memòria d’uns ulls pintats descriu aquesta època com si l’autor mateix l’hagués viscuda, i aconsegueix transmetre molt bé el sentiment de pèrdua al lector. Al principi la lectura és distesa, fresca, alegre, narra els anys en què, tot i l’escassetat, la gent tenia ganes de viure i de participar en els canvis del país. Però, coincidint amb l’arribada de la guerra, la novel·la passa a ser més dramàtica, trista i fins i tot diria que difícil de llegir. No perquè no estigui ben escrita, al contrari, sinó perquè et fa por que si segueixes llegint allò pugui anar encara a pitjor. I hi va. Aleshores tens ganes de tornar enrere, rellegir els bons moments que el protagonista ha compartit amb tu, i fugir del present i del futur que comencen a mostrar-se. Talment com es devia sentir llavors la gent en veure que els robaven la vida i que el passat seria, a partir d’aquell instant, només un bonic record.

Gràcies, Lluís, perquè ara he entès una mica millor què devia sentir la meva iaia, he pogut compartir, encara que a molt menor escala, les seves angúnies i els seus temors. Però sobretot m’he adonat de la seva fortalesa i de la dels seus contemporanis que van saber aixecar el cap malgrat que tot els conduís a abaixar-lo.

Gràcies, també, per deixar que el teu públic, prematurament orfe, pugui seguir gaudint de les teves paraules.

Advertisements
Comments
8 Responses to “Memòria d’uns ulls pintats”
  1. Carme ha dit:

    Molt bé, Núria. Seguríssim que la iaia estaria molt contenta amb en Llach i també amb tu per aquest record -i segur que també molts d’altres- que la manté ben viva dins teu i que sabrà fer-la viure dins el seu besnét David, a qui no va poder arribar a conèixer.

  2. Montserrat Brau ha dit:

    Núria, m’ha agradat molt el teu comentari! Estic totalment d’acord amb tu que episodis com ara la batalla de l’Ebre costen de llegir: com més avances, més et pesa el cor!

  3. Pere B. roca ha dit:

    Hola Núria, la teva manera d’expressar les percepcions que el llibre t’ha donat son realment impressionants (en castellà diuen: “de casta le viene al galgo”) i tot i que encara no l’he llegit, repassant els teus comentaris fa que se’m despertin les ganes de fer-ho ben aviat.

    Tan debò no perdis mai aquest do i els bons records dels teus ancestres.

    Salutacions

    Pere

  4. Mª Rosa Roca ha dit:

    Segur que la teva iaiai , tieta meva, estaría molt contenta de tu i del teu saver fer.
    No he llegit encara el llibre,peró estic segura que sent com soc seguidora del que ha fet ,el que fa i el que farà,en Llac ,màgradarà molt.
    Soc feliç de compartir amb tu ,persona jove, diferents aspectes de la vida: lectura, ” POBRE CORASON” ,etc.
    Portes amb tu els bons oficis delo teus pares, Francesc i Carme i espero que els transmetis al teu precios fill David.
    Moltissims petons de Mª Rosa , la que la teva iai , amb els seus consells , va fer de , mi una mica la persona que soc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

  • Escriu el teu mail i clica aquí per seguir aquest blog i rebre notificacions per mail de noves entrades.

    Join 78 other followers

%d bloggers like this: