Elefants


Els elefants estan en perill d’extinció, i qui els caci amb l’excusa de fer-ho en un país on està permès només demostra que, o bé és un ignorant i realment pensa que “total, per un elefant, segur que si està permès és que n’hi ha molts”, o bé és un criminal amb coneixement de causa i se’n va a un dels pocs països del món on segons quins crims estan acceptats. Això sí, previ pagament d’unes taxes que t’atorguen el permís de matar i acabar, poc a poc, amb l’ecosistema de la zona.

Aquests dies s’ha parlat molt d’elefants, per això, després del xoc inicial d’imaginar-me algú, teòricament cultivat, capaç de disparar un tret mortal a aquests animals quasi prehistòrics, vaig decidir documentar-me, no fos cas que estigués confosa i la població elefantística estigués en creixement, igual que la dels seus suposats enemics, les rates.

Després de llegir diversos estudis sobre elefants africans (els asiàtics també, però són casos d’altres estudis), l’últim del Juny de l’any passat, arribo a la conclusió que sí, efectivament, s’estan extingint: als anys 30 hi havia entre 5 i 10 milions d’elefants africans. Cap als anys 80 la població s’havia reduït a poc més d’un milió, amb més de 70.000 elefants assassinats cada any. L’any 1989, quan els van afegir a la llista internacional d’espècies amenaçades (CITES – http://www.cites.es/ca-ES/Pagines/default.aspx)  n’hi havia uns 600.000, menys de l’1% del seu nombre original. Un estudi del 2007 estimava la població d’elefants africans en uns 450.000 animals.

 Quin és el motiu d’aquesta ràpida extinció? Pregunta retòrica, segurament. Com tothom sap el seu enemic número 1 és l’home, en moltes de les seves activitats. D’una banda, tallant arbres en grans quantitats per obtenir fusta i, en general desforestant la selva està reduint dràsticament les àrees on troben aliment . També obrint camins i carreteres enmig de la selva o la sabana  es fragmenta molt el seu hàbitat, però el que és encara pitjor, facilita  l’arribada de vehicles al cor de la selva. Això es tradueix, inevitablement, en l’arribada de caçadors furtius a llocs on abans els elefants no havien de témer cap predador.

I aquí arribem al quid de la qüestió: el tràfic de marfil, l’or blanc, com se l’ha anomenat de vegades.  Tot i que amb la resolució del CITES es va prohibir mundialment el comerç de  marfil, alguns països africans, com Zimbabwe, Sud-àfrica, Namíbia o Botswana , no acaten la prohibició i permeten, o fins i tot fomenten, la caça d’elefants i d’altres animals salvatges dins els seus territoris. En gran part, per comercialitzar amb el marfil, però també per pura diversió. M’espanta i m’entristeix veure que hi ha nombroses agències que et conviden a viure una experiència inoblidable de safari per l’Àfrica on el teu trofeu serà l’assassinat d’un animal (zebra, elefant, girafa, lleó, búfal, etc). Lògicament, l’animal no te’l podràs endur,  i segurament  tampoc podràs menjar-ne la seva carn, però quin plaer sentiràs quan, amb només el moviment del teu dit índex, seràs capaç d’acabar amb la vida d’un immens animal que, probablement, és més intel·ligent que tu!

I això no és un acudit, s’ha demostrat que els elefants tenen una intel·ligència similar a la dels ximpanzés. Són capaços de col·laborar entre ells en tasques difícils, també es cuiden els uns als altres, són fidels amb la parella  i saben quan un demana ajuda. A més, s’ha descobert que tenen un llenguatge d’ultrasons que fan servir per advertir, per exemple, que una femella està a punt de parir i per tant, que cal estar atents perquè les hienes no s’acostin a les cries.  En definitiva, que ja no ens podem sentir superiors a ells pel fet de tenir el llenguatge! I això no és tot, la col·laboració que fan els elefants a l’ecosistema és insubstituïble, són els jardiners de la selva: d’una banda li fan una bona podada menjant quilos de  fulles, branques i fruits diàriament, però també ajuden a la seva reforestació gràcies a les 17 defecacions diàries que fan, plenes de llavors de plantes diverses. Es calcula que a cada tova d’elefant hi ha al voltant de 16 espècies vegetals diferents i milers de llavoretes. Com que les van escampant per tot el territori, sense saber-ho, estan plantant i fertilitzant grans extensions de nova vegetació.

En fi, no crec que calgui insistir molt en la superioritat dels elefants per damunt de molts homínids amb escopeta,  però sembla que això no els salvarà de seguir el mateix camí que els seus avantpassats els mamuts. O sí. També és a les nostres mans.

Si teniu ganes d’aportar-hi el vostre granet de sorra podeu signar la petició d’aquesta ong: http://www.ifaw.org/in/our-work/protecting-elephants

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

  • Escriu el teu mail i clica aquí per seguir aquest blog i rebre notificacions per mail de noves entrades.

    Join 78 other followers

%d bloggers like this: