La Rambla, i olé!


Feia dies que no passejava per la Rambla tranquil·lament, com s’ha de fer quan es passeja, gaudint del camí i del que t’envolta. Però, en comptes de relaxar-me, a mesura que anava baixant m’anava irritant cada cop més, cada paradeta que veia era pitjor que l’anterior. No em fico en l’arquitectura de les parades, que també és discutible per les seves grans dimensions, sinó en el seus continguts. Em feien sentir com si caminés per una gran botiga de souvenirs paquistanesa – no sé perquè ara tenen ells aquest monopoli -, on, de tant en tant hi havia una finestra per on es veia el passeig arbrat que tanta història ha viscut. La meva indignació però, va arribar al seu punt àlgid quan vaig topar amb una parada amb toros i flamenques! No se suposava que les parades que substituïen els ocellaires havien de tenir productes catalans? Ah, deu ser que, com que els records en qüestió imiten el trencadís, ja se’ls adjudica la denominació d’origen de Catalunya! – Dit sigui de passada, pobre Gaudí, si aixequés el cap preferiria tornar a morir abans de veure les aberracions que s’han fet “inspirant-se” en la seva obra -. Ja estava al corrent de la polèmica amb les noves parades, que sota la llicència de vendre uns productes, els havien anat substituint per d’altres de pitjor qualitat i adreçats únicament als turistes amb mal gust, però no m’imaginava que s’hagués arribat a aquest nivell de perversió de l’espai públic. Com algun savi va dir: “s’han substituït les parades d’animals per parades d’animalades”. Afortunadament, però, hi ha bones notícies per als qui no compartim el gust cap a aquest tipus de comerç. L’Assemblea veïnal per una Rambla democràtica té obert un procés de consulta ciutadana per recollir propostes de millora d’aquest passeig tan emblemàtic com degradat. Si entreu al següent enllaç podreu veure les idees que ja s’han anat rebent i aportar-ne de noves, si ho voleu. http://laramblademocratica.wordpress.com/. Ara ja puc dormir tranquil·la i treure’m del cap la imatge grotesca dels souvenirs de trencadís. Se m’ha obert un bri d’esperança imaginant que, en un futur, potser podré passejar per la Rambla amb el meu fill sense haver d’explicar-li que aquell havia estat un lloc especial, únic al món. Potser ja ho veurà ell mateix. Olé.

Anuncis
Comments
One Response to “La Rambla, i olé!”
  1. Eduard ha dit:

    Hola Núria,

    Sóc un dels membres de l’Assemblea Veïnal per a una Rambla Democràtica i t’haig de dir que m’ha encantat el teu article. Jo visc a la Rambla i hi ha dies que estic tan fart d’aquesta fira del mal gust…

    Moltes gràcies per divulgar la nostra consulta. T’animo a tu i a tots els teus lectors i lectores a fer propostes i a venir a votar el dia de St. Jordi o el diumenge anterior. Si algú ens vol ajudar més, també pot fer de voluntària o voluntari. No ens aniria gens malament.

    Ah, i recordeu que la consulta és tan oberta que es poden fer propostes fins i tot sobre coses que no tinguin res a veure amb la Rambla. Mireu a la nostra web el que ja ens han proposat (laramblademocratica.wordpress.com).

    Moltes gràcies i fins aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

  • Escriu el teu mail i clica aquí per seguir aquest blog i rebre notificacions per mail de noves entrades.

    Join 78 other followers

%d bloggers like this: